Continuem disfrutant de l'esport.....

Ja fa temps que no publico i és que cada dia el temps es torna més escàs. En els darrers mesos tal i com vaig publicar en el meu últim post, hem engegat el projecte del CambrilsClubTraitló. Estem molt contents de la resposta, tot i que requereix més dedicació de la que sembla.... tot i això, està mereixent la pena. Molts amics s'han animat a fer esport, i d'altres que ja en feien, han trobat un grup amb el que quedar per entrenar. Està resultant molt gratificant.

Com us vaig dir, en els mesos de Novembre-Desembre-Gener, s'ha celebrat la Copa Catalana de duatlons de muntanya, on per 1a vegada hi participava el CambrilsClubTritló. La veritat que sempre ens hem definit com un Club Popular...i així és, però crec que estem entrant per la porta gran. A falta de 4 proves, estem en situació d'ascens a 1a divisió!!!! Ningú ens ho hauria dit ara fa 4 mesos, però així és. Això no és més que fruit de l'ilusió que molts de nosaltres tenim per aquest esport, i la dedicació que li donem. Esperem que ens segueixi reportant moltes satisfaccions. Bé, he de dir que el meu granet de sorra també hi he aportat, si bé de les 6 curses en les que hem participat només hi he anat a 2, em considero "partícep" d'aquest triomf...el que em fa més feliç i em motiva encara més.

D'altra banda, en l'últim post vaig comentar que participaria en la 1/2 de Tarragona on m'hagués agradat baixar de 1:25.....doncs finalment: 1:23!!!! Ara si que ho veig...l'any que ve baixem de la barrera del 1:20 segur. :-)

Com molts sabeu, aquest començament d'any no estic entrenant gaire, de fet de les 4 setmanes que portem de Gener porto una mitjana d'entrenos de 5 hores setmanals. És molt just, però no tinc més temps. M'està resultant difícil, però crec que aprofitant bé aquestes hores estic aconseguint no perdre l'estat de forma. Serà a partir de l'Abril quan pugui començar la temporada de veritat....això condicionarà els reptes d'aquest any. Bé, no m'importa, algo farem. Es tracta de disfrutar.

Deixo actualitzades les dades d'entrenos de l'any passat. A veure si aquest any ho superem! Som-hi!!!

Febrer: dia 6 al Duatló de Calafell, dia 20 al duatló de Vila-seca, dia 26 10km de Cambrils.

COMENCEM TEMPORADA: CANCÚN!!!

Primer que res deixo actualitzades les dades d'entrenos. Ens apropem a final d'any i ja es pot preveure quines seràn les dades finals acumulades...hores i hores de suor!

Després del UTSM he intentat canviar el xip. Per un costat tinc ganes de "no entrenar" tantes hores, però les que ho faig, ho faig més intensament. D'altra banda s'apropen els duatlons de muntanya de la Lliga de Clubs i més val que em posi les piles que sino me les posaràn alla! I és que a una mula de llarga distancia com a mi, em costa possar-me a 190ppm i aguantar tanta estona. Poc a poc anem fent bé la feina...

A més a més, cal comentar que hem fet el CAMBRILS CLUB TRIATLÓ. Un club de triatló al nostre poble amb ànim d'abarcar a tot aquell triatleta popular. Hi ha manca de Clubs a les nostres terres, i els que hi han no ens convencen. Volem algo més pel "popular" i creiem que ho podem fer molt bé. De fet, a hores d'ara ja hi ha quasi 20 persones que han confirmat que es federen amb nosaltres i unes quantes més que començaràn a entrenar i es faràn socies. Això ja funciona!!! Si voleu informació: cambrilsclubtriatlo@hotmail.es



Finalment, com que el proper 21 de Novembre començo la Lliga de Clubs dels duatlons de muntanya a Balaguer...crec que no podia fer-ho millor que anant-me'n 8 dies a la Riviera Maya a perdre una miqueta de forma (així ja tindrem excusa...jijij) Dissabte...marxem!

FINAL TEMPORADA 2010 INICI TEMPORADA 2011: EuskadiExtrem + UltratrailSerradelMonsant

Bé, no sembla massa llògic començar la temporada amb aquestes 2 curses però així serà. Fa unes 5 o 6 setmanes que no entreno quasi en bici. I és que això em demanava el cos i el cap....i sempre és millor escoltar al cos i no forçar. Ara tinc ganes renovades i m'ha servit com un parèntesis per afrontar la nova temporada, que comença el mes vinent amb els duatlons de muntanya.

Tot i no entrenar bici, he estat fent tirades llargues corrent per tal de poder afrontar l'UTSM (100 km amb 3500 metres positius) pel Montsant. Això em va donar la suficient confiança per poder-me presentar a la sortida de la EuskadiExtrem el passat cap de setmana del 9 i 10 d'Octubre; una cursa de pura BTT de 200 km amb 2 etapes atravessant el País Vasc començant a la muntanya (Laguardia) i finalitzant al mar (Lekeitio).



Aquesta primera aventura va anar força bé. El plantejament era clar. Anava amb el Raúl a passar 2 dies damunt la BTT sense forçar cames. Ja li vaig deixar clar desde el principi que no havia entrenat, i per tant, no podia forçar la màquina....i més tenint present que a la setmana següent se'm plantejava el veritable repte: UTSM. Doncs així, ja el primer dia vam sortir a la cua del pelotón...i per fer-ho més "atractiu" al Raúl se li va ocorrer trencar el canvi just en el 1er Km...així ens vam assegurar la darrera plaça! Bé, després de que el mecànic de la cursa ho posés tot al seu lloc vam tornar a reprender la marxa. Aquesta vegada, ja teniem clar que xino xano. Fins al km 15 no vam començar a agafar gent...i poc a poc...vam finalitzar els 130 km de la primera etapa. Vam trigar unes 10 hores i ens vam enfangar de valent. Moltes bicis trencades degut al fang que s'acumulava. I és que en els 2 dies de cursa, vam haver de rentar a conciència les bicis unes 6 o 7 vegades ja que el fang feia impossible pedalar...




La 2a etapa va ser "más de lo mismo", però amb un recorregut de 70 km on hi van predominar corriols pel mig del bosc...molt macos, però que degut al fang es van haver de fer la 1/2 a peu....sort que no anavem a fer un bon crono, sinó haguéssim patit de valent.


Cal comentar que en la cursa hi havia bona representació de terres tarragonines. Per una banda hi havia el Carles amb 2 amics, i la seva inseparable parella. Per a que us feu una idea de lo dur que es va fer, dels 3 només 1 va finalitzar les 2 etapes degut a les avaries mecàniques de les que us parlava. També hi vam veure al Gorka, al Rafa Olivier (RaffaGelati) a qui segurament alguns ja coneixereu per les seves aventures a la Titan Desert on van finalitzar junt amb en Rafa Llàster, tenint en compte que la seva gesta era més heroica ja que en Rafa Llaster només pedala amb 1 cama.... si voleu podeu veure la seva crònica al següent enllaç: http://btttarragona.phpbb24.com/board/l-altre-titan-desert-2010-t2873.html




D'altra banda, ahir dissabte 16 d'Octubre a les 10 del matí em vaig presentar convençut de les meves possibilitats a la sortida de la 2a edició de l'UltraTraildelMonsant. Un autèntic repte per a mi. Ja fa molts anys que persegueixo aquesta gesta de superar els 100 km corrent, i si pot ser per la muntanya, doncs millor que millor.

Aquest any, per primera vegada, no m'he lesionat preparant-me, fet aquest que em va donar la confiança per pensar que ja ho tenia tot fet! Vam sortir molt ràpids, de fet durant la 1a hora no baixava quasibé de les 170 ppm...sabia que no debia, però el cosa anava molt còmode i el ritme no era excessiu. Vaig pensar que era degut a l'excitació del principi de la cursa i que només estavem pujant...ja baixarien les pulsacions! En el 1er control a Albarca vaig enganxar amb el Marc Costa amb qui vaig compartir les següent 2 hores de cursa, molt amenes xerrant d'això, d'allò, em va comentar com els va anar el viatge per Rusia amb el Victor per pujar l'Elbrust.... ja cap al Km 35 li vaig comentar que se'm carregava una mica la part superior de la cama esquerra, de moment no em preocupava ja que podia correr, però no m'agradava....i poc a poc...vaig anar afluixant, fins que quan em vaig adonar era incapaç de correr en pujada. Em costava molt aixecar la cama, en canvi en pla i baixada podia correr. Era un problema amb el múscul que es tensa al doblegar la cama cap amunt....així doncs, vaig arrossegar-me fins al següent punt de control en el Km 43 on vaig decidir plegar. No volia continuar en aquestes condicions durant 60 km. Quin sentit tenia aquell patiment? De veritat que era molt dolorós, si n'haguéssin quedat 15 de Km...doncs s'acaba com faci falta, però 60 d'aquella manera era superior al que podia aguantar, a més de correr un risc elevat de lesionar-me en serio. Vaig fer lo correcte; avui encara em fa mal, però espero que aquesta setmana ja pugui tornar als entrenos....l'any que ve hi tornarem. Tot i que, l'hi tinc tantes ganes als 100 km, que no descarto intentar-ho abans....no crec que aguanti un any més!

RESUMINT: ha estat un final de temporada / inici de la propera força mogut. D'una banda amb ganes renovades de fer BTT i d'altra banda amb una bona forma corrent, fet que no aconseguia normalment degut a les lesions. Segurament fa un parell d'anys, en la situació d'ahir hagués continuat amb un resultat força descebedor de cara a les lesiona; potser m'hagués hagut de para durant el proper mes....i ara, jeje, he aconseguit saber parar, i qui està en aquest mon, sap lo difícil que resulta a vegades. Em sento bé d'haver-ho aconseguit aquesta vegada! AQUESTA TEMPORADA PROMET!

Propers reptes: Circuit català de duatlons de munatnya amb el nou CAMBRILS CLUB TRIATLÓ, i fer un bon temps a la 1/2 de Tarragona, potser intentar baixar de 1:25???

Continuem....les meves últimes aventures i desventures

Des de l'últim post que vaig escriure ha plogut molt, però vaig molt liat últimament i em costa trobar temps per escriure..........podeu veure les dades d'entrenos actualitzades a data d'avui....... sembla que els km corrents ja van pujant després dels 3 mesos i pico que he estat parat, les últimes setmanes han sortit a uns 40 km de mitja. La natació...sembla la meva eterna olvidada, i això que cada dia m'agrada més nadar. Però lluny estan aquelles sesions de 3.000 i pico metres 3 o 4 vegades a la setmana. De fet, les últimes setmanes han sumat aquets km en total (cada setmana, es clar!). I la bici, doncs sincerament he agafat una mica de descans....el KM no han pujat tant, i excepte la darrera setmana en que ja he tornat a la carrega, les anterior han estat setmanes amb poc més de 100 km, molt poc comparat amb les setmanes de fa 2 o 3 mesos en que superava constantment els 300 km. Espero possar-hi remei a partir d'ara...però em feia falt una mica d'oxigen.

Últimament he participat en varies curses, alguna molt dura com la VIP Extrem, en la que vaig fer els 130 km en BTT i més de 3.000 m positius , en algo més de 10 hores i arribant a meta rebentat....però literalment. Ni després de 3 Coca-coles seguides vaig recuperar el color....i és que vam passar molta calor. D'aquesta cursa, recordo l'ajuda que em va donar el company COCO a l'arribada amb la bici i amb les Coca-coles....sol m'hagués estat impossible. També recordo la conversa amb l'Albert (Virginia Bay) que va arribar esfondrat com jo, en que vam jurar i perjurar que no tornariem a fer cap altra cursa de resistència.......en fi, són coses que passen. Però, aquí estem de nou!jeje

(Fotos fetes pel Joan i el Sergio)

També he participat en la travesía a la platja de la Pineda. On vaig nadar 2.000 m rodejat de nadadors....i com podeu imaginar-vos, tot i gaudir molt, vaig acabar el 6 o 7 per la cúa.

Per canviar d'aires, em vaig apuntar al Raid de Cambrils amb el Marcos, el qual es fa en parelles on vam patinar, correr, BTT, caiac de mar i tot amb un mapa davant fent orientació. Ja desde la sortida vam agafar ventatja sobre els rivals, i vam creuar la meta en 1a posició. Darrera nostra, 2 equips també de Cambrils: Javi i Pitu, i Oscar i Pep. Així, el podium va quedar bonic bonic....

Finalment, les 2 últimes setmanes he volgut llençar-me al món dels duatlons de nou, tot i conscient de que el meu ritme corrent encara deixa molt que dessitjar, puc donar-me per satisfet. El primer duatló a Vilallonga del Camp, on a la 1a part de correr (eren 4 km run + 21 BTT + 3 run), vaig rebentar de mala manera, i em vaig limitar a acabar el més endavant possible (11è de la general). Cal felicitar a l'Albert i al Raúl pel seu 5è i 4rt lloc respectivament tenint una lluita personal fins arrivar a meta. La setmana següent, i ja amb les cames més acostumades a ritmes alts, em vaig presentar a la sortida del duatló dels Pallaresos. Aquí, ja vaig conseguir pujar al podi, si més no de la meva categoria: 7è de la general, i 3er de categoria èlit (21 a 30 anys). Cal dir que també van vindre el Gavilan i el Xavi...els 2 començant aquest any amb els duatlons i amb molt bones sensacions.

Així, amb aquesta base, em presento davant del que queda de l'any, el que em prendré com la 2a part de la temporada. De moment m'esperen el UTSM (més de 100 km corrent per la muntanya), la mitja de Tarragona (on vull millorar alguns minuts el temps de l'any passat....1:25:58), Marató de Castelló, triatló de Salou, ¿el de Vilassar?, 10 km Vall de l'Arrabassada, Ironterra + Duatló de Cambrils (els 2 el mateix cap de setmana...)...i el possiblement el més maco de tots: EUSKADI EXTREM. Cursa en BTT per etapes a Euskadi, en la que participaré fent equip amb el Raúl.

Actualitzades les dades d'entreno

Poc a poc vaig retornant a agafar el ritme d'entreno. La veritat, que sense obsesionar-me gaire. Després de l'IRONCAT, i els 10.000 DEL SOPLAO, sincerament he necessitat una mica d'aire. Si bé no he parat de fer coses, ja que això és el que em demana el cos, no ho he fet al mateix ritme que portava fent desde el principi d'any, i així seguiré algunes setmanes més.

La bona noticia, és que torno a correr!!! De moment, poc a poc, però el suficient com per tornar a disfrutar d'aquesta afició que tant m'agrada.

Deixo actualitzades les dades d'entrenaments fins a la data....

Los 10.000 del Soplao...un autèntic infern! Les cròniques, i videos...

Finalment podem dir que hem sobreviscut a aquesta bogeria. I és que fer 165 km amb BTT i 4200 m positius, no és altra cosa que un autèntic infern. I si a més, fa molt de sol...no tens altra que parar varies vegades en cada pujada per refrescar el cos abans de continuar...la veritat que va ser molt dur.

En el següent link podeu veure la meva crònica i la de la resta de companys (us recomano que perdeu 10 minutets) que hi vam participar, aixi com varies fotos. Només puc dir que ens ho vam passar molt bé, durant un cap de setmana amb vells amics, i nous amics als que espero tornar a veure aviat!

http://www.btttarragona.com/index.php?option=com_content&view=article&id=69:10000-del-soplao&catid=14:btt&Itemid=11

I com no, els videos que s'han "currat" els companys de viatge...moltes gràcies Sergio! I gràcies Joan!

Video del Sergio...

10000 del soplao 2010 - btttarragona. Historia de un fin de semana Genial from sergiokona on Vimeo.

Video del Joan...

Btt tarragona al "Soplao" from Joan Luna on Vimeo.

POST IRONCAT......PRE "LOS 10.000 DEL SOPLAO"

Doncs finalment he de dir que no em puc queixar de com va anar l'Ironcat. Si bé, ja d'entrada sabia que no finalitzaria la cursa, ja que després de la bici hauria d'abandonar per la meva lesió que em fa impossible correr (de moment)...al final vaig acabar amb un bon gust de boca.

Aquest any, per primer cop vam ser 300 inscrits. I perque van tancar l'inscripció, sino segurament n'haguessim sigut molts més. Doncs amb aquesta diferència respecte l'any passat...n'hi van venir més de diferencies (i més importants): EL VENT! Si senyor, aquest any ens va visitar un fort vent que a més d'un el va rebentar fins al punt d'haver d'abandonar. De fet, dels 298 que van començar, 48 van abandonar! Mentre que l'any passat tansols 14 persones.

Pel que fa a la meva cursa, vaig fer una natació bastant normat tot i trobar-me molt més còmode que l'any passat. Finalment 1hr16 minuts per sortir de l'aigua; 2 minuts més que l'any passat, que els podem justificar pel fort oleatje que vam tenir a la 2a volta. Quan vaig pujar a la bici, em vaig centrar de nou en la cursa, pensant que aquesta era la meva veritable cursa. Els companys amb els que participava, ja feia entre 15 i 20 minuts que anaven amb la bici, així que em vaig marcar com objectiu mirar d'agafar-los. Tinc que dir que jo podia cremar-me, ja que sabia que després no correria la marató, mentre que ells havien de reservar forces, ja que és la marató la part més dura de la cursa. Al final, vaig acabar amb una mitja de 29,3 km/hr, que comparant-la amb l'any passat resulta molt més baixa, però en la general seria la 30 millor marca!! Així que em quedo més que satisfet. Ara a mirar endavant...i m'he proposat aprendre a nadar d'una vegada per totes! És molt trist veure com perdo fins a 20 minuts dels companys d'entreno en la primera part de la cursa...així que ara més motivat que mai per nadar.

Escribint aquestes linies, estic pensant en que em poso a la motxil·la...i és que a les 7 del matí marxem cap a Cabezón de la Sal (Cantabria) a correr la mítica "Los 10.000 del Soplao: El infierno Cantabro". Una cursa de resistència en BTT de 165 km amb 4.500 m d.a. i puja fins a 7 ports amb rampes de fins al 20%..... algú l'altre dia em discutia perque no entenia tot això....jo només puc dir que tot això és el que em fa sentir viu cada dia, em dona ilusions, em permet coneixer gent molt maca, i zones molt xules...així que de moment continuarem aquest camí tan maco...amb BTT, "flaca"....o potser corrents!!! (dilluns em confirmen si puc tornar a correr)

Entrenem o no entrenem??

Doncs sí...per als que els agraden els números:

SETMANA 19 a 25 D'ABRIL: TOTAL 17:10 hrs
7,7km Swim
171km bici carretera, 104 km btt, 20 km rodillo
45 min gimnas

SETMANA 26 a 2 DE MAIG: 16:05 hrs
6 km swim
185 km carretera, 71 km btt, 50 km rodillo
1:40 hrs gimnas

ACUMULAT DURANT L'ANY:
108,3 KM SWIM EN 45:40 HRS
3611 KM BIKE
271 KM RUN (LESIONAT...QUEDEN 19 DIES!!!)
17:40 HRS GIM

COME ON COME ON...

EL INFIERNO DEL NORTE EN BTT: Los 10.000 del Soplao

MMMMM.....m'hi podré resistir????

Atenció que la cosa no està parada: 265 km en flaca + ALT ATLÀS MARROQUÍ!

Ja fa dies que no escric, i la veritat que no és perque no tingui res a contar, sinó tot el contrari! No tinc temps de res!!! Miraré de posar-vos al dia amb aquest post (i actualitzaré una mica també el blog)

Fa 2 setmanes vam anar cap a Zaragoza amb l'AVE junt amb 35 ciclistes més de la zona de Valls, per tornar amb la bicicleta de carretera. En total 9 hores per fer els 265 km! La veritat que l'experiència va ser boníiiisima, i va haver-hi molt bon ambient. Això sí, jo segueixo pensant que no és aquest el tipus de bicicleta que més em va. Fa temps vaig començar a anar en bici de carretera i em va "enganxar" per culpa del Priorat. I és que a mi el que m'agrada són aquestes carreteres solitaries, envoltades de paissatges indescriptibles i ben lluny de cotxes... Tot i això, he de dir que la sortida va estar super ben organitzada, amb 3 cotxes de suport i que tot va sortir a la perfecció.

Sortida a l'estació de Delicias (Zaragoza)

Calentant...

Esmorzar.....llonganissa del país!!!meeeeeeeeel

Arribada a Valls

Si voleu, poder veure més fotos (la ruta, el dinar....) al següent enllaç:

http://picasaweb.google.es/jmguaschbove/20100410IIISaragossaValls2010#

----------------------------------------------------------------------

D'altra banda, la setmana passada vam anar 8 amics a passar uns dies per l'Alt Atlas a Marroc. Sortida desde Reus amb Ryanair fins a Marrakesh. Allí ens esperava una cotxe per portar-nos cap a Imlil i després amb una furgoneta 4x4 cap a Aremd on hi vam passar la primera nit. Al dia següent, vam pujar cap al Refugi del Toukcal (3.200 m) on vam passar la 2a nit, i on per tal d'aclimatar-nos i passar la tarda vam fer ja un "piquet" de 3.700 des d'on veiem el llac d'Ifni.

Al 3er dia, vam pujar al Toubkal (4.167m) i Toubkal oest. De bon de matí no feia gaire bon temps, de fet vam ser els únics que vam sortir del refugi camí del Toubkal, però després el dia ens va premiar amb un sol radiant! LA veritat que per les fotos que havia vist, vam trobar molta neu (i va nevar 2 dies), pel que encara li dona més encant a l'excursió.

El 4rt dia, vam apropar-nos al Ras (4.083m)i al Timesguida (4.089 m). Un grup de 4 vam pujar directament fins a la cim del Ras per una canal, la qual al principi semblava sencilla, però en els darrers metres ens va fer patir una mica i clavar bé les puntes dels crampons en el gel per no caure rampa avall... Aquest fet (el de pujar per la canal) i el haver d'esperar a més de 4.000 m 1 hora i 1/2 a la resta del grup que havien anat pel "treking" normal, va fer que em comencés a fer molt mal el cap. Quan van arribar tots, ja no em trobava gaire bé. I la baixada me la vaig haver de pendre amb molta calma. La veritat que qui no ha patit mai el mal d'alçada no es pot imaginar com em trobava...increible com de cop i volta, vaig passar d'estar bé a trobar-me fatal. Sense ganes ni de caminar, tot i que sabia que havia de baixar cap a baix el més ràpid possible per recuperar-me. I així ho vaig fer...però crec que m'ho pensaré abans de tornar a pujar a 4.000 m!!!

Finalment, l'anectoda del viatge la va marcar la tornada cap a casa, ja que degut a l'erupció del volcà es va cancelar el nostre vol. Després de 2 hores de molt d'estrés per l'aeroport de Marrakesh vam aconseguir un altre vol cap a Barcelona...però aquest, és un altre tems en el que no m'explaiaré gaire.

Podeu veure la resta de fotos al meu facebook:

http://www.facebook.com/?ref=home#!/album.php?aid=2052926&id=1006988936

I ara, a mentalitzar-me en l'Ironcat. Si bé no podré correr, intentar arribar en la millor forma possible a la natació i la bici. I en funció del temps que faci potser intenti classificar-me a l'Octubre a Zamora pel campionat d'Espanya de Llarga distancia d'Ibiza......