Finalment podem dir que hem sobreviscut a aquesta bogeria. I és que fer 165 km amb BTT i 4200 m positius, no és altra cosa que un autèntic infern. I si a més, fa molt de sol...no tens altra que parar varies vegades en cada pujada per refrescar el cos abans de continuar...la veritat que va ser molt dur.
En el següent link podeu veure la meva crònica i la de la resta de companys (us recomano que perdeu 10 minutets) que hi vam participar, aixi com varies fotos. Només puc dir que ens ho vam passar molt bé, durant un cap de setmana amb vells amics, i nous amics als que espero tornar a veure aviat!
Doncs finalment he de dir que no em puc queixar de com va anar l'Ironcat. Si bé, ja d'entrada sabia que no finalitzaria la cursa, ja que després de la bici hauria d'abandonar per la meva lesió que em fa impossible correr (de moment)...al final vaig acabar amb un bon gust de boca.
Aquest any, per primer cop vam ser 300 inscrits. I perque van tancar l'inscripció, sino segurament n'haguessim sigut molts més. Doncs amb aquesta diferència respecte l'any passat...n'hi van venir més de diferencies (i més importants): EL VENT! Si senyor, aquest any ens va visitar un fort vent que a més d'un el va rebentar fins al punt d'haver d'abandonar. De fet, dels 298 que van començar, 48 van abandonar! Mentre que l'any passat tansols 14 persones.
Pel que fa a la meva cursa, vaig fer una natació bastant normat tot i trobar-me molt més còmode que l'any passat. Finalment 1hr16 minuts per sortir de l'aigua; 2 minuts més que l'any passat, que els podem justificar pel fort oleatje que vam tenir a la 2a volta. Quan vaig pujar a la bici, em vaig centrar de nou en la cursa, pensant que aquesta era la meva veritable cursa. Els companys amb els que participava, ja feia entre 15 i 20 minuts que anaven amb la bici, així que em vaig marcar com objectiu mirar d'agafar-los. Tinc que dir que jo podia cremar-me, ja que sabia que després no correria la marató, mentre que ells havien de reservar forces, ja que és la marató la part més dura de la cursa. Al final, vaig acabar amb una mitja de 29,3 km/hr, que comparant-la amb l'any passat resulta molt més baixa, però en la general seria la 30 millor marca!! Així que em quedo més que satisfet. Ara a mirar endavant...i m'he proposat aprendre a nadar d'una vegada per totes! És molt trist veure com perdo fins a 20 minuts dels companys d'entreno en la primera part de la cursa...així que ara més motivat que mai per nadar.
Escribint aquestes linies, estic pensant en que em poso a la motxil·la...i és que a les 7 del matí marxem cap a Cabezón de la Sal (Cantabria) a correr la mítica "Los 10.000 del Soplao: El infierno Cantabro". Una cursa de resistència en BTT de 165 km amb 4.500 m d.a. i puja fins a 7 ports amb rampes de fins al 20%..... algú l'altre dia em discutia perque no entenia tot això....jo només puc dir que tot això és el que em fa sentir viu cada dia, em dona ilusions, em permet coneixer gent molt maca, i zones molt xules...així que de moment continuarem aquest camí tan maco...amb BTT, "flaca"....o potser corrents!!! (dilluns em confirmen si puc tornar a correr)
Entrenos 2010 totals:
SWIM: 219,3 KM en 91:35 hrs
BIKE: 8493 KM en 456 hrs (4557 km FLACA, 1848 km BTT, 2088 km SPINNING/RODILLO) RUN: 1489 KM en 135 hrs (3 mesos lesionat)
